Published On Premiered Feb 15, 2024
COVARDS (Halley Records, 2023).
Subscriu-te al canal / lafumiga
WEB: http://www.lafumiga.com
Seguix-nos a les nostres xarxes:
Instagram | / lafumiga
Facebook | / lafumigaband
Twitter | / lafumigaband
SPOTIFY | https://open.spotify.com/artist/2Y4Ai...
APPLE MUSIC | https://itunes.apple.com/us/artist/la...
____
CONTACTE:
[email protected] | 96 310 70 18
www.pro21cultural.com
____
Produït per AGÈNCIA BONDÓ
Dirigit per
DUELO
Amb la col·laboració de
PRO21CULTURAL
Protagonitzat per: Nara Pérez i Daniel Tormo
Producció executiva:
Agència Bondó
Direcció de producció:
Arnau Espanya
Ajudants de producció:
Carla Moll i Toni Espanya
DOP:
Jesús Ponce
Gaffer:
Xavier Nacher
Directora d'art:
Marta Cazalla
Ajudants d’art:
Aitor Rubio, Mencía Machado i Mateo Benguria
Directora de vestuari:
Helga Ambak
Maquillatge i Perruqueria:
Àngels Cuenca
Operari Grua:
Hèctor Aparicio
Càtering: Angelita Boix
Runners:
Sergio Giménez, Víctor Sendra i Marc Torner
Dron:
Areal Pro
Edició:
Jouse
Color:
Carles Iglesias
Lyrics: Emma Sánchez
Making of: Lluc Tomàs
Rental:
DHC Rental
Seguretat:
COS Services
____
Vine i torna’m a abraçar
Però apreta’m ben fort
Que em done just per respirar,
Que no sabem quan tornaràs.
I sempre ens passa igual,
Tots els fantasmes venen quan te’n vas.
L’amor ho ha silenciat
I a l’hora tot es trenca en el comiat.
Mai volem per a quedar-nos
I mai junts hem aterrat.
Ha sigut inoblidable
Però mai hem despegat.
Som tan covards.
Som tan covards.
La distància ja no fa mal
Però el temps es torna a parar.
No podem tornar-ho a intentar,
Que no puc més,
Que el cap no va,
I el cor se’ns està congelant.
Ja no vull trobar-te a faltar.
Ara hem de soltar-nos les mans.
Apreta’m fort que mai se sap
Si és este el nostre últim abraç.
Ja no vull seguir.
T'he trobat a tu.
M'has trobat a mi.
I ara sí que sí
Que hi penso
I veig que la distància ens fa mal.
Han sigut tantes vegades
Que ens hem trobat de nit d'amagades.
Ens hem estimat fort però a vegades
no controles el final.
No hay que llorar,
Que la vida es un carnaval.
Y las penas se van, las penas se van.
Y las penas se van cantando.
La distància ja no fa mal
Però el temps es torna a parar.
No podem tornar-ho a intentar,
Que no puc més,
Que el cap no va,
I el cor se’ns està congelant.
Ja no vull trobar-te a faltar.
Ara hem de soltar-nos les mans.
Apreta’m fort que mai se sap
Si és este el nostre últim abraç.
No hay que llorar,
Que la vida es un carnaval.
Y las penas se van, las penas se van.
Y las penas se van cantando.
No hay que llorar
Que la vida es un carnaval.
Y las penas se van, las penas se van.
____
Producció: Mark Dasousa
Composició: Àrtur Martínez i Mark Dasousa
Mescla: Genís Trani
Mastering: Alex Psaroudakis
Lletra: Àrtur Martínez, Xavier Coca i Oriol de Ramon
Arranjaments de vents: Jose Beteta
Trompeta: Asier Escrivà
Trombó: Sergio Giménez
Bombardí: Ivan Ortega
Guitarres: Héctor Tirado
Veus: Àrtur Martínez, Jose Beteta, Xavier Coca i Oriol de Ramon
Instrumental: Mark Dasousa
Enregistrat a Atomic Studio (Ondara, País Valencià).
______
Quan la distància no és el major dels problemes i el temps és qui més ens separa. Si tu i jo no ens vam atrevir, si vam ser uns covards, si en el moment de volar teníem els cors congelats: no hay que llorar, que la vida es un carnaval. Abracem-nos com si fora l'últim, que mai se sap.
#LaFúmiga #Covards