XAVI SARRIÀ I EL COR DE LA FERA
Videoclip en directe de 'La vida sense tu' enregistrat el 15 de novembre del 2017 a l'Apolo de Barcelona a la presentació del disc 'Amb l'esperança entre les dents'. Dedicada a les persones que no hi són, que estan lluny de casa, o que estan empresonades per les seues idees.
#llibertatpresospolítics

Una versió d'Obrint Pas (Coratge, 2011)
Música i lletra: Xavi Sarrià

Escolta 'La vida sense tu' també a:
SPOTIFY: https://goo.gl/rD12op
ITUNES: https://goo.gl/ZsXyX2

Escolta el disc 'Amb l'esperançaentre les dents':
SPOTIFY https://goo.gl/LmKkaD
YOUTUBE https://goo.gl/qHhe3m
iTUNES https://goo.gl/FwxxQz

LA VIDA SENSE TU
Una versió d’Obrint Pas.
Música i lletra Xavi Sarrià.

Enregistrada a la sala Apolo el 15.11.17
Àudio enregistrat per Oriol Rafí i mesclat per Kike Barberà
Tècnic de llums: Marc Torner
Coordinador: Daniel Tomàs
Marxandatge: Rafa Contell
Management: Litus Tenesa

EL COR DE LA FERA són:

Xavi Sarrià: veu i guitarra
Diego Barberà: baix
Salva ‘Bolu’: bateria
Clàudia Key Day: veu i percussió
Tato James: guitarra
Maria Cofan: trombó
Joan Mayor: veu i percussió
Mila Gonzàlez: trompeta
Pau Barberà: acordió i veu

LLETRA

La vida és un matí de cada dia
quan et passava a recollir
una caputxa negra, texans amples
un mural descolorit.

La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats.

La vida és un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.

La vida és un cel blau cap al migdia
quan pujàvem al terrat
una cançó d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.

La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu

La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales de Mercat Central
pujar per Cavallers fins la Valldigna
fumar oblits, cantar a crits

La vida és una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans
'Amor, humor, respecte' a la façana
foc i metralla a les nostres mans

La vida és agafar el primer tramvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un món en guerra als ulls cansats

La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l'últim cop que em vas besar

www.xavisarria.cat
www.ppf.cat
www.botiga.ppf.cat