Cançó escrita des del record al Carles Sabater i als anys que van compartir durant la trajectòria de Sau, coincidint enguany amb el 25è aniversari de la seva mort.

Una balada amb la sonoritat característica del grup i una lletra que inclou una aclucada d’ull als seus seguidors, plena de referències a anteriors cançons de Sau, com Percentatges o Fins al final, entre altres. De fet, el mateix títol, Nous poemes i velles promeses, ja fa referència a una de les cançons més populars i més aclamades del grup pels seus seguidors: Poemes i promeses. Tota una declaració de principis d’aquells anys noranta.


NOUS POEMES I VELLES PROMESES

Una rosa pansida
I poemes sense acabar
Cançons que no recordo
Que potser mai vam cantar

Quan furgo dins dels meus records.
Encara estic enyorat
Potser tan sols ho vam somniar
Però de cop vam despertar

Digue’m per què el temps no ens pot tornar
allà on ho vam deixar.

Més enllà de l’horitzó
Allà on s’acaba el mar
Vam trobar un lloc al món
Un lloc on somniar

Sense mirar enrere
Vam seguir navegant
Això que ja sabíem, sí
que la vida és de veritat

Digue’m per què el temps no ens pot tornar
allà on ho vam deixar.

Promeses segellades
Que ja no tenen sentit
Poemes sense versos
Lluitant contra l’oblit

Els meus ulls estan cansats
De buscar en la foscor
Però en la pell hi tinc escrit
Encara el teu nom

Digue’m en quin lloc del cel.
Digue’m quin indret
Digue’m quin estel haig de buscar.

Digue’m en quin lloc secret
Digue’m quin moment
Digue’m per què el temps no ens pot tornar
allà on ho vam deixar.

Una rosa pansida
I poemes sense acabar
Promeses segellades
Que mai vam oblidar

(autor: Pep Sala)